Octubre-Novembre 2017Element indispensable de la indústria alpargatera, el teler va suposar un important suport en la confecció de teixits per al calçat.L'objectiu d'aquest mecanisme era la confecció de cinta amb fibra de cànem o de pita, en principi, i més tard de plàstic. Amb aquesta cinta s'elaborava la pala i el taló, peces que cobrien el peu i ho subjectaven des de dalt.El teler manual que es presenta va pertànyer a D. José Parets qui, després de trenta anys com a encarregat en la fàbrica de tèxtils de Sansano, va muntar un taller al carrer Asil amb diversos telers que subministrava de teixit a la indústria espardenyes. Va arribar a tenir catorze telers funcionant les vint-i-quatre hores, amb operaris en torns de vuit hores, produint uns sis-cents metres diaris de tela.En el taller s'emprava tant a homes com a dones, que cobraven setmanalment la producció que havien obtingut.El cànem que s'utilitzava provenia directament de la producció local d'Elx, mentre que la pita es comprava a Crevillent, on hi havia gran tradició de confecció de tot tipus de fibres naturals. Si bé se solien utilitzar en el seu color natural, algunes bobines es tintaven al propi taller per a aconseguir composicions de color.Anualment es feien certes mostres, que es portaven al fabricador d'espardenyes. Est triava les que més li agradaven i encarregava els metres necessaris per a la quantitat de parells que pensava produir amb elles.El declivi d'aquesta petita indústria va venir a mitjan anys 80 del segle XX, quan es va generalitzar l'ús de telers mecànics que superaven en molt la producció dels manuals. Molts productors es van adaptar a aquesta nova situació, comprant les màquines a Suïssa, però no va ser el cas del nostre donant José Parets qui es va retirar en aquest moment de canvi.