Exposiciones

Cartells de cinema

Del 17 de desembre de 2020 al 31 de gener de 2021 


Centre Cultural Les Clarisses, Elx 


Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Elx  


En Cartells de Cinema, el Museu Escolar de Puçol exhibeix una selecció de la nombrosa cartelleria que conserva, provinent en la seua majoria del Gran Teatre. Fons que es mostren per primera vegada de manera conjunta, creant un important grup tant per la seua raresa com per la bellesa de les obres.  


La primera projecció pública de cinema amb entrada de pagament es va celebrar el 28 de desembre de 1895, en el Salon Indien du Grand Café, en el Boulevard dones Capucines de París. Per a aquest esdeveniment, els germans Lumière ja van utilitzar un cartell dissenyat per l'artista Henri Brispot. Pel que es podria dir que el cartelismo i el seté art estan units des d'un primer moment.  


Els cartells de les pel·lícules van ser, durant moltes dècades, el recurs publicitari més emprat per la indústria cinematogràfica. Aquests grans afiches penjaven en corredors i façanes de totes les sales de cinema de l'època, amb la finalitat de connectar amb el públic i reclamar el seu interés de manera immediata. Els xicotets pasquins que es repartien en mà eren un reclam més immediat, en ells es reproduïa el cartell de la pel·lícula en el seu anvers, s'informava del cinema en què es projectava i dels horaris de passades en el revers.  


Els afiches també formaven part de les campanyes publicitàries que es realitzaven al voltant del selecte grup d'actors i actrius que es van convertir en ‘estrelles de cinema’. Idolatrades pel públic, els seus rostres protagonitzaven els cartells de les pel·lícules en les quals actuaven, contribuint a l'èxit en taquilla. Hui, aquests cartells són el testimoni de la fugacitat d'aquesta fama, actuant com *vanitas per al nostre present, però també connectant-nos amb la forma de vida dels nostres avantpassats, amb els somnis que van tindre, a través del coneixement del seu temps d'oci i dels seus gustos culturals.  


El desenvolupament del cartelismo va suposar la revolució del disseny gràfic, comptant amb vertaders artistes el reconeixement dels quals va anar creixent conforme evolucionava l'art modern. Els estudis invertien cada vegada més en la publicitat de les seues pel·lícules, comptant amb el treball de grans cartellistes en cada país en el qual es distribuïen les pel·lícules, els qui realitzaven les seues pròpies creacions, acreixent així el valor d'aquesta disciplina artística. A Espanya van treballar, tant per a productores nacionals com internacionals, noms mítics com Vinfer, Josep Renau, Ramon o Jano. A nivell internacional, destacarem a Grinsson i Soubié, dos cartellistes francesos que van treballar per a Hollywood i que signen diversos dels elements que exposem.  


El cinema a Elx  


Des de la presentació del cinematògraf en 1895 en Paris fins a la seua arribada a Elx… passa poc més d'un any! En els primers mesos de 1897 fa la seua aparició en el hui desaparegut Teatre Llorente, curiosament en el mateix any en què es descobreix la Dama d'Elx. Quasi sempre, les projeccions es fan en barracons ambulants que van recorrent diferents municipis. A la nostra ciutat s'instal·laven en la ribera del va riure (actual Av. País Valencià), en la Plaça de la Mercè i en la Plaça de Baix, entre 1902 i 1912 aprox.   


L'única sala estable d'Elx seria el Teatre Llorente, que en 1907 es va adequar per a les projeccions del cinematògraf, fins que en 1920 s'inaugura el Kursaal en la Glorieta. Aquest nou edifici seguia l'estètica dels espais huitcentistes, però es va concebre ja com a cinema i com a teatre, no serà fins al cap de la Guerra Civil en què passarà a dir-se Gran Teatre. Durant els seus primers anys es va disputar amb el Llorente les projeccions més taquilleres, aconseguint imposar-se amb la contractació exclusiva de Paramount, entre altres productores nord-americanes i europees. No gaire després es va inaugurar el primer cinema de les nostres pedanies, el cinema de Torrellano seria una realitat en 1926. El segon cinema urbà a obrir-se seria el Coliseum, en plena Corredissa, en 1928. acabada d'inaugurar la dècada de 1930 s'obri el primer cinema de barri, l'Ideal, dedicat a reestrenes i programes dobles. Després vindrien el Coliseum, el Victoria (d'estiu), el Central i, ja en 1949, l'emblemàtic Capitoli. L'expansió pel medi rural va ser, també, imparable: en la Foia s'obri una sala en 1944, després en Perleta, Jubalcoy, La Marina, Valverde… totes les pedanies van arribar a comptar amb un cinema, algunes amb més d'un. Entre les últimes sales a obrir van estar el Cinema Altamira, l'Alcázar i el Central, encara en 1956 s'inaugura el Palafox. En la dècada de 1970 comença un declivi que, a poc a poc, acaba amb el tancament de les últimes sales ‘clàssiques’ al començament del nou segle.

Vuelve a actividades

  • Cartells de cinema

Vols conéixer totes les nostres novetats?

Subscriu-te a la nostra newsletter!


Mecenatge

Mecenatge

Multimedia

Multimedia

Multimedia

Col·leccions

Premis i reconeixements



Top