Del 4 de març al 9 de maig de 2021

Aquesta exposició se centra en reconéixer la inestimable labor que tradicionalment ha exercit la dona en el camp, la presència del qual, sovint, passa desapercebuda quan es parla del medi rural.  

Ambientada a principis del segle XX, la mostra presenta una figura central, simbolitzant a la dona del Camp d’Elx, envoltada per una selecció d'elements que mostren tan sols una part de la seua realitat: les nombroses tasques a les quals va haver de fer front per a subvindre a les necessitats de la llar.  

Històricament relegada en el conjunt de la societat, la dona ha sigut tradicionalment considerada com a centre de la família, la seua comesa primordial era el de casar-se i tindre descendència, per damunt de qualsevol altra qüestió.  

La rellevància de la dona rural en la societat sempre va estar supeditada a la seua funció de mare i esposa, recaient sobre els seus muscles la responsabilitat d'educar a els/as fills/as, assegurant una continuïtat demogràfica i cultural en l'entorn rural, considerant-se un complement necessari perquè l'home realitzara la seua labor i la societat aconseguira prosperar. Per molt que fora el seu esforç i el seu treball, sempre se l'ha considerada com «una ajuda per al cap de família».

En aquesta descripció es resumeix, si bé des d'una certa distància (de classe, de gènere, de formació), la interminable labor que ha exercit la dona rural en el si de la família, de la casa i de la hisenda:  

«En el camp, la dona governa la casa, prepara la roba i el menjar, i cria als seus fills com la dona de la ciutat, però a més exerceix funcions importantíssimes que es troba lliure aquesta. Ella cuida dels animals de corral i sovint de les bèsties de labor; fa cultivar o cultiva ella mateixa el jardí i l'horta immediats a la casa; és ella la que duu a terme quasi totes les compres i encara quasi totes les vendes, i és sempre una activa col·laboradora de l'home del camp en tots els seus treballs i en totes les seues empreses».  

Martí Alpera, F. (1911). Les escoles rurals. Girona: Dalmau Carles.

Encara que l'ocupació principal de la dona al Camp d’Elx ha sigut la de mestressa de casa, el treball vinculat a la indústria del calçat, principalment a domicili, es va estendre durant tot el segle XX, fet que no deixava de considerar-se un complement a l'economia familiar, eminentment agrícola:

«Durant tot l'any la mare, com a mestressa de casa, i les filles, si n'hi ha, cusen la roba, llaven i arreglen els animals domèstics de la casa, també fan faena, tal com fer soga de cànem per a les soles de les espardenyes, indústria que es troba a Elx, i es reparteix faena a les dones del camp i de la ciutat».

Arxiu del Museu Escolar de Puçol. (c. 1990), inèdit.