El març de 1829, un terratrémol d’una magnitud estimada entre 6.0 i 6.5 (escala de Richter) assolà el sud-est peninsular. En concret, el Baix Segura visqué un episodi catastròfic de dramàtiques conseqüències que causà centenars de víctimes mortals i quantioses destrosses materials. Cinc municipis de la veïna comarca (Torrevella, Guardamar, Benejússer, Rojals i Almoradí) resultaren destruïts en la seua pràctica totalitat, que es van alçar (excepte Rojals) de nova planta; dos d’estos –Guardamar i Benejússer– ho feren, a més, en un emplaçament distint del qu ocupaven amb anterioritat a la tragèdia. Altres zones, Elx entre elles, no se salvaren de les conseqüències d’un sisme que, no obstant això, els afectà amb menor intensitat.

A penes uns dies més tard, Ferran VII encarregaria a l'enginyer José Agustín de Larramendi que viatjara a la zona afectada per a avaluar l'abast dels danys i elaborara un informe per a la seua reconstrucció. En efecte, Larramendi visitarà una terra devastada i uns pobles arruïnats que dissenyarà novament, planificant un urbanisme antisísmic, un model d’hàbitat de dilatada trajectòria històrica: el pla ortogonal. Este es caracteritzarà per “unas calles amplias, la reducción en altura de los edificios, la creación de espacios abiertos (patios y corrales) en el interior de la vivienda que sirviesen de refugio a los habitantes y el empleo de materiales y estructuras arquitectónicas más sólidas”[1]; planimetria que, pese a les transformacions experimentades al llarg del temps, encara és visible en estos municipis. Localitats que, en els últims anys, s’han fet ressò del terratrémol amb visites teatralitzades que el rememoren o amb rutes urbanes que recorren el traçat geomètric (Guardamar, Torrevella, Almoradí...). D'altra banda, cada mes de març, les rogatives a Sant Emigdi –advocat contra els tremolors de terra–celebrades a Catral o Almoradí romanen també com a record del sinistre. Unes altres poblacions, com Benejússer, ho tenen present en tot moment gràcies a l’enorme mural que ocupa bona part de la façana del seu ajuntament. Una catàstrofe, en definitiva, l'evocació de la qual pren força en uns pobles que, paradoxalment, també en els últims añny, dissenyen gratacels o construïxen massivament, inclús en zones amb un alt risc d’inundació, altre risc recurrent en el Baix Segura.

Recentment, Almoradí ha afegit un nou espai que preserva la memòria del territori: el museu del terratrémol, un centre obert en una de les vivendes dissenyades per Larramendi, ubicada al carrer de la Reina. Es tracta d’una casa modesta, de planta baixa i –com diu una de les cartel·les de l’immoble– “posiblemente [es] una de las 89 entregadas ‘por sorteo a los pobres’ el 20 de octubre de 1830”, segons sembla, festejant el part de la quarta esposa del monarca, Maria Cristina de Borbó. El domicili manté la distribució i elements propis de l’època, una exposició permanent conformada per objectes domèstics, enriquida amb recreacions interactives, pantalles o codis QR, mitjançant els quals s’accedix a un espai en el qual no hi ha ningú.

La visita al museu del terratrémol –que ha sigut possible gràcies a l’ajuda de la Diputació Provincial d’Alacant– et submergix en el moment i en el drama que es visqué en el Baix Segura a les portes de la primavera, fa quasi dos segles. Un lloc interactiu i immersiu que conduïx el visitant a una experiència que val la pena.

Desitgem bona sort a este nou museu d’Almoradí, municipi que sembla apostar per mostrar la seua història i el seu patrimoni, com reflectix la celebració, des de fa anys, dels congressos de l'encarnella o la inauguració de l’ecomuseu de l’horta (2021). Així que feu un buit en les vostres agendes i visiteu el museu del terratrémol (i, per descomptat, Puçol!). Estem molt a prop…