Així vivia la classe social més adineradaDel 15 de febrer al 13 de maig de 2018El dormitori de la classe adinerada que s'exposa de forma temporal al Museu Escolar de Pusol, s'articula entorn de la recent donació d'un gran llit de fustes nobles i barrots tornejats. Una peça d'importància majúscula, ja que suposa un dels pocs exemples coneguts de mobiliari fernandino a nivell local. Aquesta peça prové de la finca d'un noble que es trobava en el Camp d'Elx i suposa, en si mateixa, un testimoniatge de la manera de viure dels més privilegiats.Acompanyant al llit, composen el dormitori un gran armari en el qual es poden entreveure algunes peces d'època, un bressol alfonsina de barrots i un tocador en el qual es mostren perfums i cosmètica de senyora.L'exposició està situada just enfront de l'espai permanent del dormitori de la casa de camp tradicional, permetent així comparar tots dos estils de vida, atès que en aquesta època les diferències entre classes eren més evidents: la forma de vestir, el transport..., fins i tot el propi habitatge no tenien gens que veure entre elles. També s'observen certes semblances com la profunda fe religiosa i la falta de llum elèctrica (si bé és cert que aquesta va arribar primer a les llars més acomodades). Quant a la higiene diària, novament van ser els més privilegiats els que van explicar primer amb estades dedicades exclusivament a la condícia.A Elx la noblesa es va mantenir com a classe social dominant fins al segle XIX, moment en el qual va ser rellevada per la burgesia de la incipient indústria alpargatera; la gran majoria eren terratinents, ja que l'agricultura era l'activitat més lucrativa. Entre aquesta classe de "senyorets" destaquen la noblesa local representada pels Comtes de Torrellano (la família dels quals també va heretar el Comtat de Casas Rojas), Marquesos de la Torre de Carrús, Marquesos de Molins..., així com les famílies més conegudes entre la burgesia il·licitana com eren els Ferrández, els Ripoll, el doctor el Campello o els germans Revenga.