Del 18 de maig al 17 de setembre de 2023 “Quan veig als xiquets de hui que es queixen, jo, que puc comparar amb el que hi havia abans… Ells no saben la diferència que hi ha amb llavors”. La diferència, el diferent que és la vida i, especialment, la infància, en el transcurs de tot just dues generacions, és una cosa que crida l'atenció de qui ha viscut tots aquests anys, però també de qui no els ha viscuts i, per primera vegada, trau el cap a la finestra d'un passat pròxim en el temps, però alhora remot. En aquesta exposició es reuneixen els dos casos: l'alumnat dels últims cursos de primària d'aquest col·legi ha entrevistat els seus avis i àvies sobre com era la seua vida quan tenien l'edat que hui tenen els seus nets/as. Han descobert, amb sorpresa, que la infància no sempre ha sigut com la que ells/as coneixen, al mateix temps que els seus majors han compartit, de tot cor, les alegries i disgustos d'un temps en el qual no es tenia res material, però en el qual la vida es regia per un concepte que la feia més suportable: la humanitat. No és estrany que aquesta diferència sorprenga també els/as majors. Com podem haver perdut una cosa tan preciosa, la humanitat, per a substituir-ho per una cosa tan pobra com el material? No tenim una resposta a aquesta pregunta, però potser les claus estan en les respostes que aquests/us avis/as van donar a dues preguntes formulades pels seus nets/as: Què tenen els xiquets/as de hui que no teníeu vosaltres/as? “Molta sort, per haver nascut en un moment en què no els falta de res”. Aquesta resposta, potser, és un bon resum. La major part dels testimoniatges recollits destacaven l'abundància actual en comparació amb l'escassetat que es va viure en aquells anys: “Jo no tenia de res, ni un sofà per a asseure'm, només hi havia cadires. No hi havia joguets, ni tecnologia, per a menjar teníem moltíssima menys varietat de la que teniu ara…”. Què teníeu vosaltres/as que no tenen els xiquets/as de hui? En aquest cas, després d'una pausa de desconcert i incredulitat, la majoria de vegades va aflorar una resposta sorprenent: “Llibertat”. Entesa com la capacitat de poder eixir al carrer en colla i jugar fins que es posava el sol i, si era estiu, fins a altes hores de la nit, sense por dels perills que hui dia impedeixen aquest solaç a la nostra infància, qui es refugia en un oci basat en les noves tecnologies sense tot just eixir de casa. Aquesta exposició és el resultat del treball de recerca del nostre alumnat, d'una desena de converses intergeneracionals, en les quals la comunicació ha servit perquè xiquets/as d'entre 10 i 12 anys puguen comparar la seua infància amb la dels seus majors i comprendre que, efectivament, tenen molta sort.