A la fi del segle XIX es va produir un gran canvi en els noticiaris escrits. La nova Llei d'Impremta de 1883, més liberal i amb requisits d'autorització de noves publicacions molt més laxos, va estimular l'aparició de noves revistes periòdiques repletes de creació literària i de fotografies. A principis del XX, quasi un total de 1.400 revistes eren venudes als carrers espanyols.

Aquestes noves revistes oferien al lector informació diferent a la dels diaris habituals. Es tractava d'oferir contingut complementari amb articles de moda, esports, política, crítiques d'espectacles, actualitat… Molt de contingut literari i miscel·lània, en definitiva (encara que, a vegades, la solapava, explicant el contingut d'una altra forma i donant major importància a la imatge). L'objectiu d'aquestes publicacions era recalcar el contingut literari amb el dibuix, vinculat a la caricatura i a la historieta quan tenien afany crític.

“Nou Món” és una revista il·lustrada publicada entre 1894 i 1933, considerada una de les més importants a l'Espanya de l'època, que va recórrer a les fotografies i als reporters gràfics. Va patir una escissió en 1911, de la qual va sorgir “Món Gràfic”, més econòmica (20-30 cèntims) i, per tant, popular.

Molt cridaneres són les seues portades. Les de “Nou Món” solien ser il·lustracions a tot color, mentre que les de “Món Gràfic” sempre eren fotografies amb un toc de color protagonitzades per personatges famosos del moment, com a actrius i/o toreros. Les pàgines interiors estaven ocupades quasi al 100% per fotografies, caricatures, vinyetes d'humor… També per narracions curtes, versos, endevinalles i passatemps, a més de molts anuncis publicitaris. La gran popularitat d'aquestes revistes radicava, per tant, en l'ús incondicional de la imatge.

Aquest tipus de revistes continuava competint amb les de tall més clàssic, com “La Il·lustració Espanyola i Americana” (1869-1921), una publicació de marcat estil europeu amb molt de text, gravats i il·lustracions.

“La Unió Il·lustrada” (Màlaga, 1909-1931) i “Al voltant del món” (1888-1930) són altres exemples de revistes il·lustrades. Especial esment mereix “Blanco i Negre” -fundada per *Torcuato Lucca de Tena en 1891-, per la seua llarga duració (va tancar l'any 2000) i per ser la primera a fer ús del color.

Autora: Marian Tristán, coordinadora del Museu Escolar.