Cada vegada més museus d'antropologia -i, per tant, d'etnografia- i història, en les seues iniciatives pedagògiques de difusió i dinamització de les col·leccions i exposicions, s'uneixen a les narratives contemporànies de la interactivitat, democratització del coneixement, participació activa, reflexió crítica i co-creació de significat cultural. Estes activitats solen, a més, canalitzar-se mitjançant processos i metodologies artístiques -ja vistes des de fa llargs anys en museus d'art- que promouen un aprenentatge més consolidat, pràctic i inclusiu dels continguts que s'exhibeixen en estes institucions culturals i museístiques.

En el nostre context, estem parlant de l'espai que oferim com a Vitrina 0, el qual habitualment està en coherència amb les exposicions temporals programades al Museu Escolar de Puçol. Per consegüent, este seria un altre dels tants plantejaments amb un propòsit educatiu que desenvolupem des de l'equip tècnic, a més de les exposicions escolars, tallers i altres actuacions que afermen la identitat del Projecte educatiu-museístic, en consonància amb el treball de l'equip i alumnat del Col·legi de Puçol.

Amb la clausura de l'exposició d'Elx en la dècada de 1970. Una ciutat en transició, era ineludible no mencionar l'èxit aconseguit, amb l'espai de performance i diàleg, annexat a l'entrada del centre, les nombroses actuacions creatives del qual es podien veure clarament per tots els formats que convidaven a intervindre. Des del primer instant, ja interpel·la directament el visitant amb una pregunta: “Com imagines la ciutat del futur?”

Si tenim en compte que l'exposició temporal que es va disposar fins al passat mes de maig, mostrava aquells canvis i transformacions d'una ciutat en moviment que corria per modernitzar-se i créixer tant econòmicament com urbanísticament; esta qüestió que llancem des del museu és rellevant i indispensable. Es va tractar, per tant, de repensar el nostre passat fins al nostre present, amb la finalitat de conscienciar el participant en la direcció en la qual anem com a societat, un moment on parar-se, activar la nostra cognició, emocions i passar a l'acció productora de coneixement col·lectiu.

Així, el conjunt material a explorar consistia en un mapa del terme municipal d'Elx amb les seues pedanies i zones rurals, emmarcat, uns centímetres més avant, per uns caràcters a gran escala d'“Elx” sobre una peanya de més de dos metres de llarg, lletres com les que es deixen veure a les entrades de les ciutats i poblacions. És evident que fèiem al·lusió a través d'ambdues peces a una representació de la urbs il·licitana, complementària a l'exposició, que possibilitava, en el primer cas, la configuració habitacional i urbana -quasi de forma estadística- de tota aquella persona que s'atrevira a marcar amb una xinxeta el seu lloc de residència; en el segon cas, la tipografia -confeccionada de forma artesanal per l'artista intern del nostre museu, Javier Beltrán-, la realització de dibuixos, inscripcions, símbols i escrits que registraren les idees i desitjos dels “protagonistes” per a una Elx del demà.

D'esta manera, este recurs didàctic veiem que es convertix en fonamental per a permetre desplegar a manera de joc, una experiència coral que transcendix allò individual; l'expressió de diferents llenguatges convertix en accessible este tipus de projectes, a manera d'un quadern de camp que empara les diferents veus d'una cultura. Com a conseqüència genera una reinterpretació del patrimoni i, al seu torn, reforça, al cap i a la fi, una comunitat que compartix valors i vivències de la ciutat d'Elx i voltants. 

Autora: Elena Mora Cartagena, responsable de didàctica del Museu Escolar de Puçol.