És ben sabut que els xiquets i les xiquetes sempre han sentit predilecció pels animals, tots/es ho hem experimentat en primera persona. En qualsevol època de la nostra història que analitzes, trobaràs animals entre els passatemps dels/les més menuts/es.

En els nuclis rurals, els joguets consistien -habitualment- en animals domèstics del camp, és a dir, ases, cavalls, conills, etc. Es jugava a imitar allò que coneixien de manera més immediata, allò que tenien a casa o a la del veí/na. A més, era estrany el xiquet o la xiqueta que disposava de joguets diferents dels estris que ells/es mateixos/es o els seus familiars hagueren pogut elaborar de manera artesanal i amb productes naturals de l'entorn. En aquest sentit, en l'exposició es mostra un xicotet cavall confeccionat amb cordes i tèxtil, un entreteniment de manufactura totalment manual.

En la col·lecció de joguets del Museu Escolar de Puçol comptem amb distraccions infantils amb cara i/o cos d'animals, molts d'ells vinculats a eixe món rural que comentàvem. Però, al llarg d'aquesta investigació amb l'alumnat de cinqué i sisé -amb Claudia, en el cas d'aquest panell-, ens hem trobat amb molts cavalls de joguet de diferents materials i dècades.

El cavall ha sigut un dels animals més representats en els joguets. Sense anar més lluny, el cavall balancí s'ha convertit, amb el pas del temps, en un autèntic símbol de la infància. Ja des de l'Edat Mitjana, els xiquets jugaven amb cavalls de pal i imitaven els mítics cavallers. Aquest tipus de cavall es va popularitzar als segles XVIII i XIX, sobretot entre les famílies més benestants i amb la industrialització, moltes llars i els seus xiquets i xiquetes hi van poder accedir.

La popularitat del cavall al llarg del segle XX va estar vinculada a la moda del cowboy i de l'Oest, històries de vaquers que arribaven als/les més menuts/es a través de la ràdio, les novel·les i els còmics i la televisió, en el cas dels més recents. En La botiga dels joguets. Construint somnis s'exposa un cavall caminador elèctric de mitjan del segle passat, de l'empresa joguetera d'Ibi JYESA (Juguetes y Estuches S.A., fundada el 1925). Es tracta d'un cavall elèctric, de plàstic, amb el seu genet, que funcionava amb un comandament a distància amb piles i, portant el vaquer al llom, caminava cap avant i, fins i tot, s'alçava.

Tal com podem apreciar, la televisió, en general i el cinema, en particular, com a element d'oci principal, va influir en tots els àmbits de la vida, inclòs el joguet. Un clar exemple és el de Disney i els seus tan recognoscibles personatges d'animals, com poden ser el ratolí Mickey o l'ànec Donald, entre altres. O la seua pròpia saga cinematogràfica de Toy Story (ja amb la companyia Pixar), símbol d'aquella antiga febre per l'Oest i que, a més, té el cavall Perdigón entre els seus protagonistes principals.

Aquesta influència en el joguet des del cinema -en general, des de l'oci- va continuar i així van anar apareixent al mercat animals més “exòtics”, com ara ossos, mones (Tarzan, El planeta dels simis…) o lleons (El rei lleó); i, fins i tot, dinosaures, a partir de pel·lícules com Parc Juràssic. També, la introducció dels plàstics va permetre la incorporació de noves espècies animals al joguet, així com la popularitat del peluix, la història del qual es remunta a finals del segle XIX i principis del XX. I aquest domini del cinema (i de les sèries) arriba fins als nostres dies. Pel·lícula infantil que apareix a la pantalla, joguets nous que es venen a les botigues de joguets: minions, dracs (Com ensinistrar un drac) i, fins i tot, tornen els personatges de Woody i Buzz amb Toy Story 5.

…

He de confessar que aquest panell ens va provocar molts maldecaps a Claudia i a mi, ja que intentàvem exposar altres animals junt amb els cavalls, però tota la investigació i el treball ens conduïa al cavall, al cowboy i al cinema. El museu té entre els seus fons molts més joguets d'animals, però, per volum, destaca aquest animal i així vam voler fer-ho saber en l'exposició.

Autora: Marian Tristán, coordinadora del Museu Escolar de Puçol.