Des d'ahir, el Museu Escolar de Pusol comptarà amb una nova sala d'exposició permanent, situada en una ampliació recentment construïda gràcies als fons destinats per a açò per la Diputació d'Alacant i la gestió de l'Ajuntament d'Elx.

En aquest flamant espai es desenvolupa un nou discurs dins de la temàtica que sempre ha tractat aquest museu: la vida tradicional al municipi d'Elx i el seu entorn. La novetat radica en el moment que es reflecteix en aquesta exposició, el final d'aqueixa vida tradicional a causa dels nombrosos canvis que es van produir a mitjan segle XX.

Els anys del canvi són, en definitiva, aquells en els quals la cultura tradicional va desaparèixer darrere d'un desenvolupament social i econòmic imparable, i justament en els quals començava la seua marxa el Projecte Educatiu-Museístic de Pusol.

Aquesta nova sala s'ha dividit en tres espais diferents, en els quals es desenvolupen les següents temàtiques:

Projecte Educatiu-Museístic de Pusol.

Ací trobem la recreació d'un aula de l'escola de Puçol: en una petita prestatgeria diversos utensilis científics conviuen amb material escolar, i fins i tot veiem una caixa de papallones, fruit de l'afició per l'Entomologia que sempre ha existit en aquest col·legi. Sobre el pupitre, el número 0 del periòdic Els Escolars, editat per l'alumnat de Puçol. En ell llegim un article, datat en 1979, en el qual se'ns explica que els/les alumnes estan fent un museu amb els objectes que els estan donant... L'espai es completa amb una escenificació del primer museu escolar, que es situava en l'antiga casa del mestre.

Un vídeo ens acosta a la història d'aquest projecte tan singular, amb els testimoniatges de la gent que ho va veure nàixer, però també d'aquells/es que col·laboren al fet que continue creixent actualment.

En una plataforma trobem quatre objectes singulars que simbolitzen les quatre Bones Pràctiques en Educació Patrimonial que es duen a terme en aquest projecte.

Canvis en la societat

En el mural ens rep una família en el seu saló, en el qual trobem ja totes les comoditats de les noves llars, davant una sèrie d'electrodomèstics -entre els quals destaca el televisor- testifica que el progrés va arribar ràpidament a les llars.

Davant es destaca com la societat rural il·licitana va apartar en gran mesurada l'activitat agrícola per anar a treballar en les fàbriques: una màquina de cosir amb la foto d'una aparadora darrere és la imatge que millor pot simbolitzar aquest fet.

La mecanització del camp

Est és, segurament, l'espai més espectacular de la nova sala. En ell veiem els elements de major grandària i també els més antics de tota la sala.

Destaquem la gran màquina de processar ametla, de l'empresa dianense Borrell, o l'aventadora de gra i la partidora de ñoras, que terminarpon amb el treball de les quadrilles. Però sens dubte l'estel de la sala és el gran tractor roig, de la marca Hanommag, fabricat a Alemanya en 1955. Després d'ell, a manera de fons, una gran fotografia mural obra de Jaime Brotons.

També cridarà l'atenció dels/de les visitants una composició d'elements disposats sobre una paret vertical. Es tracta d'una trituradora de raïm, una motocicleta o un motocultor, entre uns altres, i conformen una línia de temps que ens dóna idea de l'autèntic devessall de canvis que van transformar la vida dels agricultors.

Finalment, hem volgut fer un esment a l'impacte que sobre el medi ambient va tenir aquesta vorágine de canvis. Els nous productes per a sulfatar o abonar el camp van ser, i segueixen sent, un problema mediambiental de primer ordre, i han influït en la transformació del mitjà rural fins a un punt del que serà molt difícil retornar.

Autor: José Aniorte, gestor cultural del Museu Escolar.