Fa relativament poc temps (no fa poc temps....en 2019) que el Museu Escolar de Puçol acabarem d'inventariar, al 100 %, excepte el que va aplegant hui en dia de les donacions, les coleccions d'indumentaries i complements, els fons els quals s'ubiquen en el mateix museu, en res més ni res menys que setze armaris de roba.

Classificats per temàtica, casdascu d'ells emmagatzema moltes i variades peces ( trajes de jaqueta, faldilles, sinagües, calçotets, i vestits de xiquetes, etc.) així com tèxtils de llar, tals com els devantals, servilletess, pentinadors, llençols i cobertors....Tampoc faltaven els complements: des de sabates, i botins fins a corbates i capells, passant, com no, per les bosses.

El model de la bossa que més hi havia en els nostres fons és el clàssic dels anys seixanta del segle passat, amb colors negre i marró. No obstant, entre tots ells destaquen unes mini bosses que rebien el nom de "rídiculs".

Aquestes petites bosses sorgeixen a conseqüència dels canvis esdevinguts en la moda. Anteriorment al segle XVIII, les dones portaven les seves pertinences en les butxaques, que es lligaven al voltant de la cintura o estaven a l'interior dels folres. Els nous vestits i faldilles de finals del segle XVIII i principis del XIX, de columna i teles fines, no permetien la incorporació de butxaques externes i interns, provocant que la dona no pogués portar damunt cap objecte personal, com el ventall o el mocador. D'aquí ve que sorgís el “reticle”, “ridícul” popular i irònicament parlant. Els primers models eren de tela en forma de xarxa, amb tancament de cordó i, tardanament, d'altres teixits i amb brodats i comptes, més decorats. La dona portava la bossa penjant, lligat en la nina, recordant a la caritativa.

En el museu comptem amb un exemplar de tipus xarxa (sense el cordó original) i altres més actuals, ja amb tancament d'acer, cadena en ansa -no cordó- i de tela brodada.

Autora: Marian Tristán. coordinadora del Museu Escolar.