Entre les donacions que ens arriben al museu, a vegades apareixen autèntics tresors... A la fi de 2019, una família va fer una donació de centenars de peces, principalment ceràmiques i roba, tot perfectament documentat i datat. Així, entre aquestes bosses de llençols i peces de bebè, va aparèixer el que sembla ser un vestit de núvia de color negre. Datat l'any 1925, aquest vestit de ras, amb espatlles arrufades, detalls decoratius de corda i puny interior amb motius florals en color fúcsia, va pertànyer a María Quiles Antón.

Segons ens compta la seva neta, María Teresa Giménez Gomis, María va néixer en Perleta en 1904. De família molt humil, aviat va treballar en el camp i en el partidor d'ametlles de la pedania (María deia que als quatre anys d'edat ja cuidava dels fills i filles de les dones que treballaven allí). Es va casar als vint anys amb José Giménez Baeza i, poc temps després, es van establir en Les Baies. María sempre va ser molt treballadora, alegre, sociable i li agradaven molt els nens i les nenes. La seva neta la recorda vestida sempre de negre, lluint davantal i pentinada amb una trossa.

Peça particular on n'hi hagi -perquè, avui dia, quantes dones es casen de color negre?-, no és tan estranya dins del seu context. Les dones no es casaven de blanc, sinó que vestien de qualsevol color, principalment amb elegants peces negres.

Per a arribar al vestit blanc cal remuntar-se a 1840, al 10 de febrer, dia del casament de la reina Victòria del Regne Unit amb el príncep Alberto de Saxe-*Coburgo i Gotha, en el qual va vestir un luxós vestit blanc (molt costós, a més, atès que era extremadament difícil aconseguir aquest to amb els procediments existents). La reina Victòria va iniciar una moda que, amb el temps, s'estendria per tot el món i que ha arribat fins als nostres dies.

No obstant això, l'ús del blanc en les noces no va acabar d'arrelar en la societat espanyola fins a ben entrat el segle XX, cap a 1950. Aquí, abans dels anys vint, era habitual vestir de negre -entre altres colors- i portar el cap cobert per un vel o mantilla, també de color negre, ajustat per una corona de flors blanques de flor del taronger, considerat símbol de puresa. Flors del taronger adornaven també el vestit, es col·locaven en un petit arranjament en el costat esquerre del pit (tal com pot apreciar-se en algunes de les fotografies adjuntes a aquest article, de l'Arxiu Fotogràfic del museu). Va ser a partir de la dècada dels vint quan el vel negre va començar a ser substituït pel blanc i l'arranjament de flor del taronger pel ram de flors.

Avui dia associem el color negre amb la tradició del dol i l'expressió del duel, més que amb qualsevol celebració, però el fet de vestir de negre era “útil” per a la dona, en tant que reutilitzava les peces de les noces per a altres ocasions o la tela per a confeccionar noves (les teles escassejaven després de la Guerra Civil…). Així doncs, les famílies menys riques es casaven amb qualsevol vestit del seu armari, amb peces negres -sobretot-, mentre que, en les noces de les famílies adinerades, les núvies lluïen vestits blancs.

Autora: Marian Tristán, coordinadora del Museu Escolar.