En els últims anys, en els quals l'oferta d'oci cada vegada és major, els jocs de taula s'han posicionat com una alternativa no sols per a els/as més petits/as de la casa, sinó per a molts grups d'amics/as o parelles que prefereixen una vetllada de fitxes, cartes o daus abans que qualsevol altre pla.

En el segle XX un joc de taula per a adults es considerava que no era adequat per als nens/as, a causa de la dificultat de les seves mecàniques o dels seus coneixements avançats. La recent qualificació d'alguns jocs de taula com exclusivament dirigits a un públic adult, és pel fet que inclouen episodis de violència o sexe no aptes per a un públic infantil. Aquest enfocament narratiu era desconegut o poc explotat en el sector.

Els primers jocs de taula es remunten a les primeres civilitzacions, com el *Senet, desenvolupat en l'antic Egipte, passant per l'evolució dels Escacs i arribant fins al segle XVI amb els primers indicis de jocs que gaudeixen de major popularitat avui dia, com el Joc de l'Oca.

És en el segle XX quan el comerç enlaira i, per tant, el desenvolupament de nous jocs de taula per a aquelles persones que poguessin permetre's la seva adquisició. Els primers són versions dels jocs de taula populars o tradicionals. A Espanya, a principis del segle XX, es van comercialitzar jocs com el Joc de l'Oca, les Dames o els Escacs. Però també van aparèixer uns altres, com el del Cavall Blanc o la Duana, aquest ja existent en la dècada dels anys trenta i que incloïa la bandera republicana en la il·lustració de la caixa. Tots dos jocs es presentaven en una caixa de fusta o cartó, segons la versió, i uns components dels mateixos materials. El joc consistia a licitar per a aconseguir unes cartes determinades: es tiraven dos daus diferents, uns numèrics i altres amb figures, que indiquen les accions posteriors de els/as jugadors/as, a saber, pagar per aquesta carta o bé obtenien un benefici per posseir-la.

Els famosos Jocs Reunits de la casa valenciana *Geyper, l'aparició de la qual ronda els anys cinquanta, reunien una gran selecció de jocs de taula en una mateixa caixa, com el Marro, el Parxís o la Ruleta, entre altres. Existien moltes versions, la de major grandària contenia uns 65 jocs. També es van vendre versions bàsiques, el preu de les quals era més assequible (la més petita reunia 10 jocs). A diferència dels jocs de taula esmentats amb anterioritat, els Jocs Reunits ja incloïen el plàstic en els seus components. Aquest producte va aconseguir el seu èxit de vendes entorn a la dècada dels setanta, a causa de la seva varietat de jocs, aptes per a tota la família.

La introducció de la televisió en les llars espanyoles es va consolidar en aquesta dècada dels setanta. Amb la pantalla petita sobreposant-se al cinema com a suport, la llar es va convertir en un nou espai d'oci. Aquest gir de rosca evolucionarà fins als nostres dies, quan les indústries de l'entreteniment han encertat i aconseguit guanyar-se a un públic que busca la recreació entre quatre parets.

<<No dejamos de jugar porque nos volvamos viejos, nos volvemos viejos porque dejamos de jugar>> · Benjamin *Franklin

Autor: Borja Guilló, tècnic del Museu Escolar.