La meua arribada al Centre de Cultura Tradicional Museu Escolar de Pusol va ser de manera inesperada. Des de finals de 2016 vaig estar cercant empreses on realitzar les pràctiques, amb les quals acabaria la meua formació superior com a guia, informador i assistent turístic. Van ser vàries les opcions, però cap semblava arribar a bon port per diferents motius, fins que un bon dia la meua tutora em va proposar realitzar-les al Museu Escolar de Pusol. Aquest era un lloc desconegut per a mi quant a contingut, ja que no ho havia visitat anteriorment.

Alguna cosa que vaig pensar quan vaig arribar el primer dia i vaig fer la guia amb els/les tècnics/ques del museu va ser: "Per què no he vingut abans a aquest lloc?".

Van passar els dies com a alumne en pràctiques i vaig anar descobrint tot el que relaciona el museu, el col·legi, la forma de treballar, com s'han de conservar totes i cadascuna de les peces donades, etc. Unes setmanes després, els/les tècnics/ques del museu ja havien posat la seua confiança en mi, deixant en les meues mans la guia d'una part del museu: els comerços. Recorde sentir-me molt agraït per l'oportunitat, però alhora nerviós, ja que no solament havia de guiar als/les xiquets/es dels col·legis que ens visitaven, si no també brindar suport a l'alumnat de la nostra escola. Ells/ són els/elles vertaders/es guies d'aquest museu. A part d'aprendre a realitzar correctament la visita guiada, també vaig col·laborar en molts dels esdeveniments turístics en els quals el museu participava, com la Museum Week o els diferents tallers d'artesania tradicional que es duen a terme al propi museu: trenat de palmell blanc, l'elaboració d'un penjoll de massapà, jocs tradicionals (tanganillo), etc.

El moment de finalitzar les pràctiques va ser trist per a mi, perquè durant aquells tres mesos havia descobert com era antigament la meua ciutat, Elx, d'on venia, quina va ser la seua cultura tradicional, els seus oficis... Un passat no tan llunyà, però alhora tan desconegut per a nosaltres, els/les joves. A més, finalitzar significava dir adéu a un gran grup de persones, a tot l'equip del Museu Escolar, al que he de donar les gràcies per tot el que m'han ensenyat i segueixen ensenyant-me en l'actualitat.

En aquest punt vaig decidir acomiadar-me com a alumne en pràctiques i tornar com a voluntari del museu. Estava entusiasmat amb tot el que havia descobert des que estava allí i volia saber més. Vaig seguir participant en les visites guiades aportant idees, i a més, em vaig endinsar una mica més en les tasques internes del museu, aquesta vegada amb les transcripcions de les entrevistes als/les veïns/es de les pedanies, els quals ens expliquen les seues pròpies vivències de la infància al camp, la seua rutina, els menjars típics que cuinaven...

Actualment seguisc de voluntari i no puc estar més content, ja que cada dia sé que vaig a aprendre una mica més del municipi d'Elx i el seu entorn. A més, és molt gratificant participar en un Projecte Educatiu-Museístic com el del Museu Escolar de Pusol, ajudant a recuperar les tradicions per a mostrar al món cuales són les nostres arrels. Un projecte únic que hem de cuidar i donar suport, perquè la nostra cultura aconseguisca traspassar qualsevol barrera.

Autor: Luis Alberola, voluntari del Museu Escolar.