Fins als anys seixanta, la veïna comarca del Sota Segura va constituir una de les principals zones productores de cànem, cultiu que s'estenia per la pràctica totalitat de les seues poblacions. Este fet ens ha deixat unes petjades tant materials, mobles i immobles, com a immaterials que conformen una rica herència patrimonial, progressivament valorada per la societat. Prova d'això és la recent declaració (2024) com a Bé d'Interés Cultural Immaterial de la cultura del cànem de Callosa de Segura.

És sabut que la irrupció dels plàstics en la citada dècada va acabar amb la utilització de les fibres naturals i, per tant, amb el conreu del cànem, la secular presència del qual a la Vega Baixa, com diem, va deixar una profunda empremta. Passat un temps, es van començar a posar en valor les activitats relatives al manipulat d'esta planta, procés que deu molt a iniciatives desenrotllades en dos dels municipis més estretament vinculats a la seua producció. En efecte, en la segona mitat dels setanta, tant a Redován com a Callosa de Segura es van fer els primers passos per a conservar la memòria del cànem. Així, la barraca La Gramaera, en la primera de les esmentades poblacions i els Amics del Patrimoni Cultural en la segona, van desenrotllar una primerenca labor encaminada a la reivindicació d'estos treballs, accions que han jugat un important paper en la difusió d'estes manifestacions culturals, dins i fora de la comarca. I ho van fer al costat de la pròpia comunitat portadora, aquells hòmens i dones que havien dut a terme la seua activitat professional entorn d'unes tasques que encara no havien oblidat. Tasques que, des dels anys huitanta, els dos municipis es van aprestar a posar en valor i a donar-les a conéixer de la mà dels seus protagonistes, extrem est amb el qual es pretenia patrimonializar una cosa recent i fer-ho, com no, amb la gent que ho havia fet possible. Una experiència -l'exhibició dels treballs del cànem- que, després de dècades d'existència, s'ha erigit en un esdeveniment esperat per tots/as, entre altres raons perquè des del seu origen es va fer coincidir amb les festes patronals de les respectives localitats.

Este estiu que acaba vam tindre l'oportunitat d'assistir, una vegada més, a les demostracions de Callosa i Redován, experiències en les quals, a més de passar-ho bé i trobar-nos amb vells amics, vam poder comprovar l'entusiasme i el sentiment d'orgull d'estos/as veterans treballadors/as. Des del Museu Escolar de Puçol -lloc en el qual reposa la memòria del cànem a Elx- felicitem l'Escola Municipal del Cànem de Callosa de Segura i a la barraca La Gramaera, de Redován -i, per extensió, a totes les persones i administracions que fan possible estos esdeveniments- per portar-nos un tros d'història cada estiu, en un context lúdic i participatiu en el qual tots/as gaudim coneixent el nostre passat.

Autor: Rafa Martínez, director del Museu Escolar de Puçol.