Encara a dia d'avui, el Museu Escolar de Pusol engrosseix les seues col·leccions setmana després de setmana, a causa de les donacions que ens continuen arribant. En ocasions apareixen peces extraordinàries, ja siga per la seua antiguitat, per la seua exclusivitat o per la història que expliquen... Açò últim és el que ocorre amb aquesta màquina d'aparar, que ara ocupa un espai en l'exposició temporal "Aparadoras. La conciliació de dues vides".

Fa ja 14 anys, Félix Martínez Pérez ens donava, entre altres coses, aquesta màquina d'aparar de braç marca Singer, al costat d'un document redactat per ell amb la història de la peça, el propietari originari de la qual va ser el seu gran amic José Melero García, nascut en 1915 en Pobla de Cazalla, Sevilla.

La història d'aquesta Singer -procedent d'Estats Units i un dels primers models a arribar a Espanya-, es remunta molts anys arrere, allà per 1940, i a Algesires (Cadis), lloc al que el Sr. Melero es va desplaçar expressament per a comprar-la.

Malgrat ser un utensili de treball, la història d'aquesta màquina va estar sempre vinculada a la vida familiar i professional de José Melero, i a tots els seus trasllats i recorreguts des que la comprara en 1940. En aquells dies, Melero vivia a Ceuta, on havia muntat un taller d'aparado i fabricació de calçat a mesura d'alta qualitat i on havia format una família.

L'any 1953 es traslladava amb la seua esposa i els seus dos fills a Casablanca (llavors el Marroc francés) i treballava en diferents empreses en qualitat de modelista de calçat. No va deixar, no obstant, d'utilitzar aquesta màquina d'aparar, atès que encara llavors s'encarregava de confeccionar alguns models de calçat de senyora.

En 1969, la família Melero tornava a Espanya amb tots els seus estris personals, viatjant amb ells, com no, la màquina d'aparar. Primer es van instal·lar en Sant Roque (Cadis), més tard es van traslladar a Saix i, finalment, vénen a parar a Elx, on va treballar com modelista patronista de calçat. José Melero es va jubilar en una de les empreses de D. Vicente Quiles, alcalde d'Elx des de l'any 1966 fins a 1979.

Ja en el vesprejar de la seua vida i malalt, Melero decideix desprendre's de les seues eines de treball, que li havien acompanyat durant tota la seua vida. Les va ser regalant a amics i coneguts que es mostraven interessats en elles. Quedava la seua benvolguda màquina d'aparar, que desitjava que no acabara abandonada com una andròmina vella de golfa... Va pensar llavors en el seu bon i fidel amic Félix Martínez Pérez, qui donaria la millor destinació a aquesta màquina que tant va acompanyar a la família Melero.

I així, amb afecte i confiança, Félix Martínez es va convertir en el propietari i custodie de la màquina d'aparar, que l'any 2004 va passar a formar part de les col·leccions del Museu Escolar de Pusol, actual salvaguarda de la memòria de José Melero i la seua família.

Autora: Marian Tristán, coordinadora del Museu Escolar. Relat recaptat pel donant Félix Martínez Pérez i els familiars de José Melero García l'any 2004.