Per tots i totes és coneguda l'expressió "tener més conte que Calleja", usada moltes vegades per a expressar desconfiança davant el que ens explica una altra persona per falsejar la realitat, però potser no coneguem el seu origen... Saturnino Calleja va ser un editor, escriptor i llibreter que va fundar a Madrid una editorial especialitzada en lectura infantil i educació primària (oberta en 1876 i tancada l'any 1958), la qual va arribar a tenir una importància excel·lent a tot el món hispanoparlant. Va editar milers de llibres de pedagogia basats en modernes tècniques europees i de contes diminuts que xiquets i xiquetes col·leccionaven com si foren croms. Tots, a més, ricament il·lustrats amb dibuixos dels millors artistes de l'època. Calleja va acostar la lectura a diverses generacions de xiquets/es a principis del segle XX, ja que no solament eren contes de gran atractiu sinó bastant assequibles.

Al llarg dels anys, el Museu Escolar de Pusol ha anat rebent entre diferents donacions alguns d'aquests llibres de S. Calleja, des de contes fins a enciclopèdies, mètodes de lectura i gramàtica, geografia i catones, passant per obres religioses. L'any 2014 vam rebre una important donació d'Ángel García Palao, desenes de llibres escolars i infantils, entre la qual es trobava una col·lecció de més de quinze volums d'aquesta editorial. Anys abans, Esther Segura Navarro ens donava d'altres. En 2006 feia el propi la donant Sara Ripoll Salines... Així, a dia d'avui comptem amb una interessantíssima col·lecció de Carreró de més de 180 volums.

Encara que la majoria de toms són de 1900 d'ara endavant -el més recent, una recopilació de contes, és de l'any 1949-, trobem llibres de finals del segle XIX com "Gramática castellana" (1878), "El amor de l'ànima" (1876), "Lectura de manuscrits" (1888) i "Enciclopedia per a xiquets" (1897).

L'encant d'aquestes publicacions, que no passen de ser uns simples folletitos, és innegable: boniques il·lustracions, llenguatge senzill i temàtiques amenes. Els toms més antics són clarament distingibles per l'absència de colors en la seua portada, la qual cosa les dota d'un aspecte de senzillesa, però no els resta bellesa. En les portades de la resta de contes més recents es desplega el bon fer dels il·lustradors amb els quals explicava aquesta famosa editorial.

Autors: José Aniorte, gestor cultural i Marian Tristán, coordinadora del Museu Escolar.