El Museu Escolar de Pusol ha sigut, des de finals dels seixanta, un referent per al terme municipal d'Elx en la conservació d'una cultura que estava desapareixent. En un primer moment, el Projecte dut a terme en l'escola de Pusol -el qual inclou el museu, entre altres activitats- es va encarregar de recuperar els oficis i eines relacionades amb les tasques del laboreo que, a causa de la mecanització, estaven desapareixent amb rapidesa. Però el Projecte va créixer més enllà de l'estil de vida rural de la partida de Puçol, arribant a la ciutat d'Elx. En la dècada dels noranta, el museu va rebre la trucada de molts dels propietaris i propietàries dels comerços de la ciutat que estaven tirant el tancament als seus negocis, a causa de l'aparició de grans superfícies i centres comercials, per a donar el contingut de les seues tendes i el mobiliari de les mateixes al Museu Escolar.
Va ser arran de l'ampliació que el museu va experimentar a principis del segle XX quan molts d'aquests comerços van poder ser instal·lats i exposats al seu nou emplaçament. Un d'aquests comerços, Magatzems Parreño, va estar situat al carrer d'El Salvador durant gran part del segle XX. Actualment, aquest negoci i molts uns altres es troben reproduïts al Museu Escolar, a l'espera de la visita dels/as transeünts més curiosos que vengen a visitar les nostres instal·lacions. Aquest espai expositiu arreplega una mostra de joguets de la indústria tradicional des de principis del segle XX fins a la dècada dels anys 80 del mateix segle.
Detenir-se en el mostrador de Magatzems Parreño i observar l'interior del comerç és per a molts i moltes una mirada de nostàlgia cap a la infantesa. Una mirada al passat a la recerca del xiquet o xiqueta de l'interior de cadascun i cadascuna, que rastreja en un bagul de records per a traure el seu joguet d'hojalata o la seua nina de drap amb els quals tant va gaudir jugant. I és que els materials utilitzats dels joguets de la primera meitat del segle XX, com la fusta, el metall o el cartó, ja gens tenen a veure amb els de avui dia. Aquests materials van ser pràcticament substituïts íntegrament amb la introducció del plàstic en la indústria juguetera en la dècada dels seixanta.
Els/les xiquets/es de la dècada dels quaranta i cinquanta que tenien aquesta sèrie de joguets eren aquells/es les famílies del qual podien permetre's adquirir aquests articles, considerats de luxe en aquella època. Açò no vol dir que els xiquets i les xiquetes de famílies menys pudientes no jugaren amb joguets i es limitaren a plorar després del cristall de l'aparador, doncs la imaginació els portava a construir i fabricar els seus propis joguets.
Algun d'aquests joguets són les nines fetes de drap, el joc de les tabas -les fitxes de les quals s'obtenen dels ossos de les potes del be- o els croms, aquests es podien adquirir per una petita quantitat de diners, o bé els més espavilats i espavilades retallaven les imatges de les caixes de llumins i de les imatges de les vitolas dels puros.
La indústria juguetera alacantina del segle XX es va desenvolupar en alguns pobles de la comarca interior de la Foia d'Alcoi, entre els parcs naturals de la Serra de Mariola i del Maigmó. Un d'aqueixos pobles és Onil, conegut per la fabricació de nines i joguets. Un altre dels punts més industrialitzats en aquest sector va ser la població d'Ibi, on moltes de les empreses pioneres que van treballar en aquella primera meitat del segle XX han arribat fins als nostres dies i són un referent en les principals fires a nivell internacional.
Desafortunadament unes altres no han romàs en el temps, però sí en l'imaginari col·lectiu de la societat espanyola, com els joguets mecanitzats d'hojalata de la casa Payá. Aquesta empresa es va convertir en 1915 en l'empresa de fabricació de joguets més important de tot el país; en 1948 van ser pioners a instal·lar una màquina d'injectat de plàstic adaptada a la producció juguetera. L'empresa es va convertir en una cooperativa en 1984, deixant joguets tan interessants com "L'Estudiant", joguet que el Museu Escolar de Pusol té entre els seus fons des que en 2016 Gaspar Pérez Albert ho donara. El seu primer model està datat per la casa Payá en 1933. Funciona amb un mecanisme de corda que permet al personatge de l'estudiant caminar a gran velocitat, recolzat en un parell de maletes -repletes d'adhesius amb les qualificacions obtingudes en els exàmens de la universitat-, simulant que arriba amb presses per a prendre un tren o algun altre transport.
És important que joguets d'aquest calibre o peces que representen tant una època siguen conservades, no solament per a aqueixos nostàlgics que vénen a visitar-nos, sinó per a instruir als/les més joves d'avui en el que va anar la infància dels seus avantpassats, fent-los veure que un sol objecte o joguet, en aquest cas, pot explicar-nos tant d'una època passada.
Autor: Borja Guilló, tècnic del Museu Escolar