Des dels anys vuitanta, si més no, podem rastrejar en la premsa local notícies que anunciaven la posada en martxa d'un museu de la indústria a Elx. Un dels principals defensors d'aquesta iniciativa sempre ha sigut el Museu Escolar de Pusol, centre que, des de fa dècades, treballa -pel que fa al patrimoni industrial- en una doble adreça: d'una banda, en la creació d'un fons industrial, tant de maquinària com d'arxius de fàbriques, tot açò desinteressadament donat pels seus propietaris/es; per un altre, a donar a conèixer el valor d'aquestes peces i documents, difonent en les pàgines del Setiet la importància de la seua conservació com a testimonis de la història recent de la nostra ciutat.

Però el Museu Escolar no estava sol en la defensa d'aquesta iniciativa. Les veus de diferents personalitats il·licitanes -entre unes altres, la del recordat Sixto Marco- o les d'empresaris de la ciutat s'elevaven, sovint, en diferents fòrums i mitjans de comunicació, reivindicant la necessitat d'explicar a Elx amb un museu d'aquestes característiques, una infraestructura que albergara el ric patrimoni industrial que, per la seua pròpia raó de ser, desapareixia amb rapidesa i, amb ell, la petjada de la nostra història més vívida i quotidiana. Es reivindicava un museu que no es limitara a conservar màquines, sinó que realitzara altres activitats, doncs, si no era així, s'estaria oferint massa poc a la societat. En la nostra opinió, un museu de la indústria a Elx necessita que els il·licitans i il·licitanes s'integren en ell i ho abriguen amb les seues donacions, la seua presència i els seus testimoniatges.

Durant els noranta, diverses màquines procedents de fàbriques il·licitanes, sobretot de calçat i arts gràfiques, van ser donades al Museu Escolar, que va començar a custodiar una col·lecció que, amb el pas del temps, ha anat en augment. Actualment, el Museu posseeix un fons compost per desenes de màquines de diferents sectors i èpoques, fons que podria constituir el germen d'aqueix museu de la indústria tantes vegades revindicado en la nostra ciutat. El problema és que la major part d'aquest fons no resulta visible, doncs no s'exposa, trobant-se emmagatzemat i en fase de restauració.

Així les coses, recentment, responsables de l'Associació Espanyola d'empreses de Components per al Calçat (AEC) es van posar en contacte amb nosaltres, oferint la seua col·laboració per a restaurar la maquinària que conservem. Des de l'AEC es van traçar com a objectiu cercar finançament per a intervenir, almenys, sobre una màquina a l'any, magnífica proposta que, òbviament, va ser acceptada per la nostra Junta. L'equip del Museu i el de l'AEC van treballar conjuntament per a donar forma a un conveni que contemplara aquesta col·laboració, conveni que es va signar el passat 20 de febrer en les instal·lacions del Museu Escolar. El temps constrenyia, doncs teníem previst donar a conèixer aquest projecte en Futurmoda, el saló internacional de la pell, components i maquinària per al calçat i la marroquinería, previst per als dies 13 i 14 de març en la Institució Firal Alacantina (IFA).

Gràcies, també, al desvetllament d'alguns patrons de la nostra Junta i, per descomptat, gràcies a l'excel·lent treball de la restauradora, Eva Mendiola, arribem a temps a la cita en IFA. "Industrializarte" va ser el títol que se li va donar a aquesta iniciativa, que va despertar l'interès del públic i el dels mitjans que van cobrir l'esdeveniment. A açò va contribuir la importància de les peces exposades: una màquina "de cosir puntes", ja restaurada; i una altra per restaurar, una gran troqueladora sobre la qual en breu s'actuarà.

Esperem que aquest projecte engegat entre l'AEC i el Museu Escolar de Pusol servisca per a donar a conèixer la importància del patrimoni industrial i la necessitat de disposar a Elx d'un museu que ho conserve. El marcat caràcter industrial d'Elx és el que ha dibuixat la ciutat actual, en la qual avui ens reconeixem. La cultura de la societat il·licitana està impregnada d'un fort marchamo fabril, riquesa que el nostre museu de la indústria hauria de conservar i transmetre.

Autor: Rafa Martínez, director de la Fundació Projecte Pusol.